Can Sala no va néixer com una granja per visitar, ni com un restaurant, ni molt menys com un ranxo. La masia i les seves terres formen part de la història de Montornès des de fa segles. La tradició local explica que un dels seus primers propietaris va ser Bartomeu Sala, vinculat a la Batalla de Montornès i avui present en l’imaginari del poble a través d’un dels seus gegants. Dels Sala en ve precisament el nom de la casa. Durant generacions, la finca va viure del camp, entre vinyes, arbres fruiters, horts i animals. En temps de collita, els veïns hi pujaven a ajudar. Entre ells hi havia una jove Rosario que, anys després, tornaria per quedar-s’hi.

Fa uns 35 anys, Rosario Arjona i Salvador Giribets, els nostres avis, van adquirir Can Sala. En aquella època, la masia era lluny de ser la que coneixem avui. Bona part de la casa s’utilitzava per emmagatzemar la fruita i la verdura que es cultivava a les seves terres, i el menjador on avui rebem tantes famílies era una quadra per al bestiar.

Rosario i Salvador van començar a recuperar la masia a poc a poc. El que va començar com una afició i un projecte personal va anar prenent forma al voltant d’una idea: crear una petita casa de turisme rural on les famílies poguessin escapar de la ciutat i passar uns dies en plena natura. Potser es van avançar una mica al seu temps, perquè aquella primera idea no va acabar de funcionar.

Però va començar a passar una cosa. La gent trucava preguntant si podia venir simplement a menjar, passar el dia, celebrar alguna cosa o reunir-se amb la família. I Can Sala va trobar el seu camí. Rosario es va posar al capdavant de la cuina i Salvador va continuar recuperant la masia i fent créixer una de les seves grans passions: els animals. Als pocs que ja hi havia s’hi van anar afegint cavalls, cabres, ovelles, oques i molts més. Sense adonar-se’n, estaven posant els primers fonaments del que avui és Can Sala.

I no parlem només de la nostra. Amb més animals, més visitants i cada vegada més feina, Roser, filla de Rosario i Salvador i la nostra mare, es va incorporar al projecte. Va obrir Can Sala a les escoles, va impulsar les celebracions i va començar a donar a conèixer la finca a noves famílies. Mentrestant, els animals continuaven arribant. Quan algú trobava un animal ferit, que necessitava una nova llar o que ja no podia continuar on era, moltes vegades pensava en nosaltres. La nostra particular família va anar creixent i, amb ella, també l’interès de les persones que ens visitaven. Ja no volien venir només a menjar. Volien conèixer-los.

Can Sala ha crescut al mateix temps que nosaltres. Maria i Lluís, la tercera generació, ens hem criat entre animals, tractors, celebracions, famílies i caps de setmana de feina. A la Maria sempre li han agradat més els animals i els cavalls. Al Lluís, els motors, els tractors, les màquines i construir coses. També hem crescut veient com Can Sala es reinventava una vegada i una altra. De la necessitat de tenir-nos entretinguts durant les vacances va néixer el primer casal d’estiu. Anys després, quan tot es va aturar durant la Covid, vam començar a oferir la possibilitat de visitar la granja sense necessitat de quedar-se a dinar. Can Sala sempre ha evolucionat buscant solucions a necessitats reals. Les nostres i les de les persones que ens visiten.